Xocolata amarga

La paradoxa sempre és mig dolça

dijous, 31 de maig del 2012

Nada

›
Y yo nado, nado, nado.
dimecres, 30 de maig del 2012

Viatjar

›
Pot ser una olor. O una textura. Un gust. Moltíssimes vegades és un so, una música. Un ritme llunyà. És alguna cosa com un llaç de plata que...
dilluns, 28 de maig del 2012

Retrets

›
Em torna a sortir, moltes vegades, aquesta vena utòpica que mai he acabat de perdre. Per què, per què no puc deixar de retreure'm aquest...
dimecres, 23 de maig del 2012

De finals

›
Com ho diria? Sí, evidentment, és un pes que et treus de sobre (que em trec de sobre). Com tot, vaja, que tot s'acaba, i això que diem s...
dilluns, 14 de maig del 2012

Vals de les Flors

›
Moltes vegades em pregunten (i algunes vegades, em pregunto) per què faig tot això, per què sempre estic tan ocupada, o per què no m'hi ...
diumenge, 13 de maig del 2012

Em ve de gust

›
Hi ha expressions, que s'han sentit mil vegades i ja ningú les troba excepcionals, ni hi detecta la paradoxa, ni la subtilesa. Com la xo...
diumenge, 6 de maig del 2012

Oblidar-se de respirar

›
Sí, a vegades m'oblido de respirar uns segons, només fins que comença a molestar-me la falta d'aire. I a vegades respiro compulsivam...
1 comentari:
‹
›
Inici
Visualitza la versió per a web

Jo

La meva foto
xocolata amarga
No sóc un desastre.
Visualitza el meu perfil complet
Amb la tecnologia de Blogger.