Xocolata amarga

 M'aixeco a encendre el llum. Se m'ha fet fosc mirant la pantalla en una altra d'aquestes tardes tontes en què passes de tenir t...

 No entrava aquí des del juliol, des d'aquells dies llunyans de mirar mapes i reservar allotjaments, dibuixant en l'aire una intuïci...

Fa uns dies vaig vomitar aquí un text que no sé si esborraré però que en aquell moment necessitava publicar, perquè el fet de publicar era p...

Què en fem, d'aquesta ràbia que fa veure que és de sobte però és de fet de sempre. Què en fem, de la ràbia que viu dins les cèl·lules, m...

M'assec una estona a escriure, fa un matí de març d'aquells que el cel fa de mal mirar. Al balcó s'assequen, blanques de nou, le...

 No recordo en quin llibre vaig llegir (em fa rabieta, esclar, no recordar-me'n) alguna cosa com que fer-se gran és aprendre a conversar...

La meva àvia Mercè és una de les persones a qui més li havia sentit parlar de la mort. De la mort i de morir-se, i de quan morir-se; recordo...