Xocolata amarga

La paradoxa sempre és mig dolça

dimarts, 31 de desembre del 2013

Per quintes

›
El primer la. Tots els las diferents que es van fent fins a fer el gran la únic, que es barreja amb el re, amb el mi, amb el sol. Voldria ex...
diumenge, 29 de desembre del 2013

Els detalls

›
Dic "els detalls" perquè allò de les "petites coses" ja està molt vist, i a sobre ressona en la veu del Serrat (que no e...
divendres, 27 de desembre del 2013

Noms

›
Els noms, sí, quina gràcia. Sempre m'ha fascinat la necessitat aquesta tan humana de posar nom a les coses, com si anomenar allò que és ...
1 comentari:
diumenge, 22 de desembre del 2013

Segon solstici,

›
quina casualitat, oi? Poder anomenar solstici també aquest altre matí de desembre, fred blau que dèiem, matalassos al pati. Per mi ja és bo...
1 comentari:
dimecres, 11 de desembre del 2013

Waldbeere

›
Waldbeere: el vapor que puja des del líquid, l'olor que omple la cuina. Només li falta música per satisfer tots els sentits: la tebior d...
dilluns, 9 de desembre del 2013

Qui ho havia de dir

›
Qui ho havia de dir, dilluns. Dilluns, sí i problemes i trens i trens i trens. Córrer amb aquella incertesa encantadora entre la via 10 i la...
4 comentaris:
dijous, 28 de novembre del 2013

Sinatra i els llums de Nadal

›
Doncs bé, ja falta només un mes per Nadal, i és hora, ha dit algú, d'encendre els llums de colors per tooot Barcelona. Però són més llum...
‹
›
Inici
Visualitza la versió per a web

Jo

La meva foto
xocolata amarga
No sóc un desastre.
Visualitza el meu perfil complet
Amb la tecnologia de Blogger.