Xocolata amarga

La paradoxa sempre és mig dolça

dilluns, 16 de juny del 2014

La confiança (I)

›
- Què hi diu? Una nena de l'esplai que no conec assenyala el meu penjoll. - Oh! No ho endevines? El porto per això, per encetar conve...
divendres, 13 de juny del 2014

Els fruits

›
Una guitarra percudida, una veu aspra. Moltes veus aspres, de fet, un ritme frenètic i mil instruments i bombetes grogues que es tornen a en...
dijous, 5 de juny del 2014

La segona persona

›
La segona persona en un text és sempre un misteri. Per exemple, quan jo mateixa dic "vosaltres" normalment vull dir "vosaltre...
dissabte, 31 de maig del 2014

Espurnes d'or

›
Seré breu: em trenca el cor no escriure, però hi ha moments que les paraules arriben a fer nosa. Perquè la paraula, en singular -la paraula ...
dimarts, 13 de maig del 2014

El dia de Beethoven

›
Juro que serà només un moment, només per arreglar les al·lucinacions sonores que enmig de la nit em fan sentir tots els sorolls com harmonie...
2 comentaris:
dijous, 8 de maig del 2014

Miłością

›
Em penso que mai no havia tingut tanta urgència per acabar el curs com aquest any, de veritat. Fins i tot tinc la dèria insistent de perdre...
divendres, 2 de maig del 2014

Ploreu ninetes

›
Que guapa que està la gent quan sua i elimina toxines. Guapíssima, està la gent, ara que ve l'estiu i toca una mica de sol perquè van a ...
‹
›
Inici
Visualitza la versió per a web

Jo

La meva foto
xocolata amarga
No sóc un desastre.
Visualitza el meu perfil complet
Amb la tecnologia de Blogger.