Xocolata amarga

¿Que per ventura se’ns donarà la vida dues vegades? Doncs ¿com és que m’adormo sense cenyir-te en braços?  Otomo Yakamochi ...

"Les ferides s'obriran per acollir-te". Dijous a la nit aquest vers de Tomàs Lluc se'm va posar sota la pell (o potser en ...

Arribava a la biblioteca pensant en sol menor. Això és la tardor, t'he dit, a vegades agafa tristesa i no saps d'on ve i tens la tri...

Que si Bolonya, que si els crèdits, que si la formació, que si ara vine als divendres... i al final hem d'acabar admetent avergonyits qu...

Durant un segon, es veu la punta de Sitges retallada per l'esquena contra un cel de clarobscurs. Un cel de contrastos, d'aquells on ...

La realitat és a casa, diu Súnia, i té raó, les illes de verd i heura són regals del subconscient. Què se n'ha fet, de la realitat? La r...

"Oh, sí, ja ho he vist, que plovia, però he pensat que per Barcelona no calia portar paraigües": el primer dia, el diluvi et sorp...