Xocolata amarga

Quant temps devia fer que no pensava en Tristany i Isolda? Tampoc tant, potser un parell de setmanes. Però avui hi he pensat intensament, m...

I els altres com ho feu per no autodestruir-vos? Per no sucumbir entre les runes que van quedant aquí dintre al llarg dels anys? Com ho feu ...

Cauen fulles que caduquen i pertorben l'aquarel·la. Caure és naturalesa, no és camí ni perversió. I si bé no cal acumular caigudes ...

Entenc que llegir Shakespeare no és senzill. Entenc que és tan antic el traç del vers que costa respirar-lo amb claredat. Entenc que pren ta...

Voldria que plogués. Avui, ara mateix, que plogués en un món solitari i estirar-me a terra i tancar els ulls i sentir el fred i com la roba ...

És curiós com al cap dels anys he anat desenvolupant una manera de pensar, diguem-ne, "escriptiva", que fa que jo, per mi mateixa,...

Vindrà la mort i els ulls m’arrencarà: veuré llavors un altre firmament. La finitud és un vaixell varat, l’hortalissa que menjo no té cu...