Xocolata amarga

La paradoxa sempre és mig dolça

dilluns, 28 de març del 2016

Vint-i-set segons

›
Ni mig minut, res, t'ho prometo; vint-i-set segons comptats trigo en fer-me la maleta. Cada matí ens falten vint-i-set segons de son...
divendres, 25 de març del 2016

Lemon tree

›
Sonava el vinil dels grans èxits de Peter, Paul and Mary i jo m'emocionava amb totes les cançons que sé de memòria i les que, sense rec...
dilluns, 14 de març del 2016

To sleep, perchance to dream

›
De cara al cel enfonsar-me: que Gaia m'aculli als seus braços i faci de mi una pomera.
dijous, 10 de març del 2016

Aprenentatge

›
Fa uns quants dies que em sento molt rara perquè no escric. I per tant començo a escriure, que em sembla que és el que necessito. Sempre fos...
dijous, 12 de novembre del 2015

Retrobament

›
Quant temps devia fer que no pensava en Tristany i Isolda? Tampoc tant, potser un parell de setmanes. Però avui hi he pensat intensament, m...
dissabte, 7 de novembre del 2015

Acrílic

›
I els altres com ho feu per no autodestruir-vos? Per no sucumbir entre les runes que van quedant aquí dintre al llarg dels anys? Com ho feu ...
dimarts, 20 d’octubre del 2015

dimarts 20 d'octubre, 2015

›
Cauen fulles que caduquen i pertorben l'aquarel·la. Caure és naturalesa, no és camí ni perversió. I si bé no cal acumular caigudes ...
‹
›
Inici
Visualitza la versió per a web

Jo

La meva foto
xocolata amarga
No sóc un desastre.
Visualitza el meu perfil complet
Amb la tecnologia de Blogger.