Xocolata amarga

La paradoxa sempre és mig dolça

dimecres, 27 d’abril del 2016

Maria

›
Veient la bel·ligerància que ens caldria contra el món, fins i tot als que hem nascut amb tots els privilegis, només em ve al cap una cosa: ...
dimarts, 19 d’abril del 2016

Gottfried Heinrich

›
Jo tinc un tresor ben bonic: tot ell és color d'olivera i fa olor de pomes al forn. És una dolça filigrana d'algun orfebre cread...
dilluns, 11 d’abril del 2016

Jo sóc així

›
Quan era adolescent m'agradava dir de mi mateixa "sóc com sóc". Però no passa res. Tots hem fet coses rares, com per exemple e...
dilluns, 4 d’abril del 2016

A Mallorca

›
A veure com començo: jo no coneixia Mallorca. No hi havia estat, vaja, i això no té res d'extraordinari perquè excepte alguns grans afor...
1 comentari:
dilluns, 28 de març del 2016

Vint-i-set segons

›
Ni mig minut, res, t'ho prometo; vint-i-set segons comptats trigo en fer-me la maleta. Cada matí ens falten vint-i-set segons de son...
divendres, 25 de març del 2016

Lemon tree

›
Sonava el vinil dels grans èxits de Peter, Paul and Mary i jo m'emocionava amb totes les cançons que sé de memòria i les que, sense rec...
dilluns, 14 de març del 2016

To sleep, perchance to dream

›
De cara al cel enfonsar-me: que Gaia m'aculli als seus braços i faci de mi una pomera.
‹
›
Inici
Visualitza la versió per a web

Jo

La meva foto
xocolata amarga
No sóc un desastre.
Visualitza el meu perfil complet
Amb la tecnologia de Blogger.