Xocolata amarga

La paradoxa sempre és mig dolça

diumenge, 18 de novembre del 2018

El dia que arribaria

›
09/09/2018, escric al marge dret. I llavors, entre cometes, al principi del text, "el dia que arribaria". I, per primera vegada, n...
dimarts, 30 d’octubre del 2018

La nostàlgia

›
La nostàlgia ja no és el que era, penso, quan aquell tacte de música francesa se'm posa a les mans que ja són fredes i seran fredes fins...
dilluns, 8 d’octubre del 2018

Heimfahrt

›
Fa un parell d'anys vaig tenir per primer cop la sensació d'irreversibilitat de fer-se gran. No vull dir créixer, que és el que fas ...
1 comentari:
dimecres, 3 d’octubre del 2018

Pere March dixit

›
Ressonen uns versos en una aula de la meva memòria que en la realitat ja no existeix (fort, eh) on jo prenia apunts amb molt mala lletra sob...
diumenge, 8 de juliol del 2018

Extàtic

›
Extàtic és menjar gelat boníssim en una ciutat preciosa on sona música Extàtic és arribar a una casa que fa olor de plantes assecades i, a...
divendres, 23 de març del 2018

Tèrbol atzur

›
Em quedava una estona abans de les vuit i he decidit passar-la a veure. Fa més del que voldria des de l'últim dia que hi vaig anar; semp...
dimecres, 21 de març del 2018

Més taronges

›
Res més lluny de la taronja partida. Ben al contrari: rodona, rodoníssima. Som dues esferes que no poden sinó rodolar, que a vegades es fan ...
‹
›
Inici
Visualitza la versió per a web

Jo

La meva foto
xocolata amarga
No sóc un desastre.
Visualitza el meu perfil complet
Amb la tecnologia de Blogger.