Xocolata amarga

La paradoxa sempre és mig dolça

diumenge, 5 de gener del 2020

Cos

›
L'altre dia, quan escrivia que estava trista, no sabia què estava a punt de passar. No sabia que començaria a tremolar i seria tota jo u...
dimecres, 1 de gener del 2020

Tota la sal

›
És tan molest quan l'oceà se't fica a dins sense avisar. Aquell vaivé de murmurar l'onada lleu que ve i que va; aigua que viu se...
dilluns, 2 de desembre del 2019

El diafragma

›
Aquesta setmana m'ha anat venint i marxant a batzegades una necessitat immensa, incontrolable, d'alguna cosa que no sé què és. Per a...
1 comentari:
dimecres, 13 de novembre del 2019

Narrativa

›
Quan era petita m'encantava llegir i ho feia tot el dia. A la meva festa de vuit anys una nena que es deia Xènia (encara s'ho diu) e...
dijous, 7 de novembre del 2019

La boira sobre el mar

›
Una vegada, quan tenia catorze o quinze anys, vaig anar a la platja un dia de boira. Vam fer fotografies, em vaig posar dins l'aigua ves...
divendres, 27 de setembre del 2019

Aigües

›
Torno de vacances amb aquest setembre que com cada setembre és estrany i lent de processar. Sembla impossible que cada any m'agafi per s...
dimarts, 11 de juny del 2019

Ecco

›
La manera de parlar se'ns contagia de coses estúpides, com modes passatgeres com dir "com" davant de sintagmes on no hi va cap...
‹
›
Inici
Visualitza la versió per a web

Jo

La meva foto
xocolata amarga
No sóc un desastre.
Visualitza el meu perfil complet
Amb la tecnologia de Blogger.