dilluns, 1 de març del 2010

Y en los hierros que separan la caída más brutal...

Passa allò tan molest de veure a tot un rerefons, un altre sentit. Fer-me meva qualsevol situació, cada cançó nova que escolto. Passa allò de ser un altre tipus de xocolata amarga. una paradoxa tan plàcida que fa -sí?-, fa com a por i tot. Perquè és veure passar amb un somriure, sense interferir, i això sempre m'ha semblat bonic, però de tant en tant em passen -frrrash, ben depressa- pensaments pel cap que em recorden que, malgrat tot, és bonic però trist. Em sembla.


a

2 comentaris:

  1. xocolata amarga1 de març del 2010, a les 17:54

    Aquesta, aquesta en concret, no. Però és que no cal ser tan evident, tampoc!

    ResponElimina
  2. Tramuntana1 de març del 2010, a les 20:57

    Et veig molt love of lesbian :) Em fa gràcia, perquè acabes escoltant la mateixa música que jo però amb mesos, anys!, de retard :)

    Promete'm que un dia farem nostre un lloc on cridar.

    ResponElimina