Xocolata amarga
La paradoxa sempre és mig dolça
dimecres, 5 d’octubre del 2011
Un adéu
Estimar, estimar sempre més, més, sempre, estimar encara que no tinguem res, estimar en abstracte amb cada gest, amb cada plor i cada silenci. Estimar, que la tristesa té límits però l'amor és infinit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
‹
›
Inici
Visualitza la versió per a web
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada