Igual

Quan tenim tanta pressa per recomençar sempre, ens sentim com si els nostres cicles no s'acabessin de tancar mai. Ens sentim com si les nostres cançons sempre sonessin igual, com si la nostra poesia sempre anés a parar als mateixos versos. I pot ser, pot ser, pot ser que estiguem construint una inestabilitat rutinària. Però segur que algú s'atreveix a dir que no, que això és forjar un estil. Segur que d'alguna manera això no deixa de ser una actitud sempre revolucionària. I serà així, serà joventut delicada i ferma, serà llibertat que vaticina nits de pell de gallina.