Xocolata amarga

La paradoxa sempre és mig dolça

dimecres, 27 de maig del 2015

Claror

›
Una llum jaspiada baixa de fulla en fulla fins a mi. Canto mentre tot canta, i sembla que tot canti amb mi. Les pors antigues són curtes en ...
1 comentari:
divendres, 15 de maig del 2015

Paraules blaves

›
Quan vaig anar al cinema a veure la vie d'Adèle em va semblar una pel·lícula molt blava. No només pels cabells blaus, sinó pel blau a t...
dimecres, 29 d’abril del 2015

Els lavabos de la facultat de filologia (l'amor feliç)

›
Ahir vaig fer una enquesta sobre l'estat de les instal·lacions de Nostra Senyora la Universitat de Barcelona, Facultat de Filologia on u...
1 comentari:
dimecres, 22 d’abril del 2015

Color de rosa

›
El soroll aquell que fan els vinils: un silenci particular tot ple de so. Entra una orquestra que arrenca amb la cadència dels anys cinquant...
dilluns, 13 d’abril del 2015

Mentre floreixen les flors

›
Avui, tornant a la universitat després del llarg i fructífer descans, he vist que les flors grosses, aquelles tan rares que hi ha al pàrquin...
dilluns, 6 d’abril del 2015

Justificacions

›
Bé, amb vint i pocs anys no es pot anar de tornada de res, em sembla. Així i tot, m'adono que el sentir de fa un parell d'anys pel q...
dimecres, 11 de març del 2015

Presència

›
La llum ha marxat de Barcelona i ja no es veu el cel, només aparadors i les estrelletes dels cotxes i els semàfors. Els arbres, encara nus, ...
‹
›
Inici
Visualitza la versió per a web

Jo

La meva foto
xocolata amarga
No sóc un desastre.
Visualitza el meu perfil complet
Amb la tecnologia de Blogger.