Com si estiguéssim per sobre d'algú o d'alguna cosa, ens atrevim a jutjar-ho tot, sense tenir en compte que qualsevol situació, sempre, podria ser d'una altra manera. Etiquetem les persones de vulgars, banals o superficials, en la nostra pròpia ceguesa. Obcecats en veure només allò que estem convençuts que és. I això és una altra manera de no deixar-se sorprendre. De no entendre, per voluntat pròpia, la infinitat de disfresses que pot tenir la tendresa o la bondat, entre d'altres valors universals que segueixen, com sempre, presoners dels nostres prejudicis.
I de ben poc ens servirà la bona voluntat dels nous propòsits si no tenim l'objectiu (dificilíssim) d'arreglar els defectes que vénen de fàbrica.
