Guapa perquè sí

Demà és Sant Jordi. És un fet -sobretot amb aquest gest tan amable de la UB de donar-nos festa- que hi haurà moltes coses per dir, molt d'ambient, el color en traços llampants de vermell i groc i verd i negre tinta. Però aquesta nit, abans de tot el que ha de passar demà, em prenc un momentet per reivindicar les dones de la meva vida, totes elles, però especialment les que demà passejaran entre els carrers tan curulls de poesia, i s'ompliran de l'alegria general. Respirant l'olor de paper i de pètal s'ompliran de l'amor que sura en l'aire (perquè si és Sant Jordi jo em permeto de ser potser una mica bleda i proclamar sense vergonya que sí, que l'aire és ple d'amor) i estaran plenes, vessant d'amor. I amb tot això els creuarà en algun moment un pensament fugaç, potser un desig conscient o potser una mera sensació, de la rosa que no hi serà, de l'amor que no hi és. Les dones de qui parlo són gairebé un personatge, podrien ser qualsevol. I en qualsevol seria aplicable això que ara podria dir-li a una com tantes dones que m'omple el cor: Que tu, amor, ets guapa perquè sí, ets flor i ets poesia, i si avui no t'ho diu ningú seria una injustícia tremenda. Que et veig aquí al meu costat i no puc descriure com agraeixo la meva sort, perquè aquesta mena d'amor no es marceix. Que et veig creixent amb mi i és un goig, i és una joia, és aquesta mena de paraules que diuen "alegria" però ho diuen amb més gràcia i amb més grandesa. Que ja t'entenc quan vols la rosa que no hi és i l'amor que potser no arriba, però que la llum que t'envolta no depèn de qui se la miri. Que quan arribi benvingut, però que avui mateix, sense necessitat d'aquesta rosa, ets part de l'amor que sura en l'aire, i quan passes cada flor voldria ser tu i el món mig trontolla, que les espigues d'ordi es vinclen per veure't passar. Que el món sencer, igual com faig jo, sap que ets afortunada, no per l'amor o per la rosa que puguis tenir, sinó perquè tu ets l'amor i ets la rosa, ets Sant Jordi i la princesa, ets la sang i ets el drac.

Això és el que no podia deixar de dir, com una mena d'homenatge a l'intercanvi de complicitats espurnejants que acabo de tenir abans de dir bona nit a una d'aquestes dones de la meva vida. I em sembla un apunt que no està de més per deixar anar una mica de l'amor que tinc per totes aquestes dones de cap a peus, dones amb majúscula, dones que valen un imperi, que valen un món amb totes i cadascuna de les seves roses.