Tot plegat

Ara, ara és el moment, d'agafar tota lletra i fixar-la tal com és, així, eixuta i crua, tan blau i plata tot plegat, i la pell tan freda tan freda, la roba seca per fi i el vodka traient la puta tristesa de la gent, les misèries fins i tot de qui no te misèries i vinga vodka i vinga problemes. Visca els problemes, ole ole, com ens agraden, que el fet és que qui no té problemes se n'inventa i és tan difícil tot plegat ara mateix que buf, la gent escriu amb tantes igregues i les orelles xiulen més fort que ningú.

L'endemà tot plegat es veu diferent. Desxifrar el que s'escriu quan no es pensa. Despertar en el sentit real del terme. Posar-se sota un sol de dia clar. Recuperar una mica de dignitat. I tot plegat. Posar música que digui "voy a romper las ventanas para que lluevan cristales" i pactar una treva amb la tristesa de tothom que es va enganxar a la pell i a la roba com la pluja. Les tempestes d'estiu són boniques, és així, malgrat tot plegat, malgrat que ens espatllin i ens contratempin i ens desastrin.

I si cridem sota la pluja, és que mereixem cridar.

Deu ser que he tornat allà on es crida i es trenca finestres com si anéssim a un concert de John Boy i només hi hagués ulls il·luminats, una energia boreal als cossos i entre els cossos, de joventut rabiosa, de desig rabiós, dels extrems de la rialla i el plor confonent-se, i tot plegat tira cap a la rialla, però alguna cosa petita que portem dins tots plegats ens arrossega a vegades cap a aquest estat agredolç a cavall entre ahir i avui o avui i demà, alguna cosa agredolça com tots els dies que ens hem perdut per fer les nits eternes.