La xocolata amarga és intensa. És un aroma. És una expressió.
La xocolata amarga és com la tramuntana: o t'agrada, o no.
2 comentaris:
Anònim
ha dit...
A mi, la xocolata amarga m'agrada. Però és cert, la xocolata amarga no té terme mitjà. Això la fa especial, al meu entendre.
Quan estic coneixent algú i em diu que li agrada la xocolata amarga, passa a caure'm millor. Com el que escriuen amb estilogràfica, escriuren poemes, miren els colors del cel, oloren els llibres, col·leccionen monedes o els agrada escoltar la pluja. Etc.
Tinc la meva germana de catorze anys al davant a la dreta, al pouff, explicant en veu alta el segle vint. Acaba de començar el feixisme. Quan es troba amb quelcom massa interessant o massa immoral, s'emociona o despotrica. Llavors, li llenço en paquet de mocadors. Ella es protegeix la cara amb el llibre obert, riu, em torna el paquet i continua estudiant en silenci.
Gràcies pel comentari. Vaig escriure aquell text després d'una conversa amb el Cavaller Jueu. Em va sortir de dins perquè ell va dir que va haver d'acceptar l'etiqueta de "gay". I jo em vaig rebotar. Per què hauria d'acceptar una etiqueta? I el text es va escriure sol.
Noia, què dir-te? Em repetiria massa si et digués el que penso de tu i sento per tu. Així que, com ja ho saps... Hauràs de recordar la meva veu en alguna de les múltiples (i tan necessàries ja per a mi) converses telefòniques.
Per cert, m'ha fet gràcia veure que tu tens "la xocolata amarga és ocm la tramuntana: o t'agrada, o no" i jo tinc "la tramuntana és com la xocolata amarga: o t'agrada, o no". Ho vaig escriure a partir del teu nom floguero, i tu segurament ho hauràs fet a posta.
I només queda dir-te que realment sóc feliç de que a la tramuntana li agradi la xocolata amarga i que a la xocolata amarga li agradi la tramuntana, :)
2 comentaris:
A mi, la xocolata amarga m'agrada. Però és cert, la xocolata amarga no té terme mitjà. Això la fa especial, al meu entendre.
Quan estic coneixent algú i em diu que li agrada la xocolata amarga, passa a caure'm millor. Com el que escriuen amb estilogràfica, escriuren poemes, miren els colors del cel, oloren els llibres, col·leccionen monedes o els agrada escoltar la pluja. Etc.
Tinc la meva germana de catorze anys al davant a la dreta, al pouff, explicant en veu alta el segle vint. Acaba de començar el feixisme. Quan es troba amb quelcom massa interessant o massa immoral, s'emociona o despotrica. Llavors, li llenço en paquet de mocadors. Ella es protegeix la cara amb el llibre obert, riu, em torna el paquet i continua estudiant en silenci.
Gràcies pel comentari. Vaig escriure aquell text després d'una conversa amb el Cavaller Jueu. Em va sortir de dins perquè ell va dir que va haver d'acceptar l'etiqueta de "gay". I jo em vaig rebotar. Per què hauria d'acceptar una etiqueta? I el text es va escriure sol.
Anna
"El text es va escriure sol"
Jeje, ja passa, això.
Noia, què dir-te? Em repetiria massa si et digués el que penso de tu i sento per tu. Així que, com ja ho saps... Hauràs de recordar la meva veu en alguna de les múltiples (i tan necessàries ja per a mi) converses telefòniques.
Per cert, m'ha fet gràcia veure que tu tens "la xocolata amarga és ocm la tramuntana: o t'agrada, o no" i jo tinc "la tramuntana és com la xocolata amarga: o t'agrada, o no". Ho vaig escriure a partir del teu nom floguero, i tu segurament ho hauràs fet a posta.
I només queda dir-te que realment sóc feliç de que a la tramuntana li agradi la xocolata amarga i que a la xocolata amarga li agradi la tramuntana, :)
T'estimo
Publica un comentari a l'entrada