Tu m'invocaves

Una recuperació lenta i costosa se m'ha anat assossegant a dintre i ja gairebé no noto la crosta de la ferida sobre la cicatriu de l'esquinçada antiga. Ja sembla que tot va més bé i una bellesa redemptora m'envolta tot sovint amb una boirina lleugera. M'oblido de les cicatrius successives, em recupero (no com a reflexiu: jo sóc el complement directe).

En un moment donat, sense esperar-m'ho, vaig sentir un plor per dins ple d'alliberament. Ho podria haver notat abans per la llum, pels colors anòmals, per aquells harmònics tan nous, però no hi vaig caure fins que enmig de tot l'agraïment vaig comprendre que tu m'invocaves. Invocaves la bruixa amb bruixeria, m'invocaves serena i forta. Per això no vaig saber què dir i tampoc és que ara sàpiga què escriure. Però necessitava invocar-te una mica per si podia tornar-te el bé que em fas, el bé que em fa l'ombra de les teves besllums.