Res més lluny de la taronja partida. Ben al contrari: rodona, rodoníssima. Som dues esferes que no poden sinó rodolar, que a vegades es fan nosa. Dues esferes que es troben sovint juntes, i sempre tenen el dubte de si era una carícia o un xoc. De si s'encaminen mútuament o de si es desvien. Perquè les esferes tenen gravetats condicionants. Condicions gravitatòries.
Però rodolen i es graviten mútuament, i són més fruit que cada taronja sola. Es coneixen la textura de la pell, els cops i les picades dels ocells. Es coneixen la carn i el gust perquè de costat, de cap per avall, a sobre i a sota, s'han tastat dolces i complaents, i aspres i eixutes. Una taronja a l'altra, i l'altra a l'una, se són testimoni del perfum que poden escampar arreu.
M'emmirallo en la teva rodonesa i hi veig la forma del món i el suc de l'existència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada