I quina veritat! Vessar de noms, descobrir que tot és possible.
Que no hi ha cap absolut que serveixi per a tothom.
I que tot allò que no entenc, com allò que no passa, és inevitable. Que el que està per fer i ens espera en algun lloc canvia amb cadascun dels moviments de la papallona més insignificant.
I no passa res.
No passa res si pensem massa, no passa res si vivim sota una capa d'irrealitat. Perquè ningú sap del cert quina és l'essència de les coses. Així que millor que ho intentem. Cadascú a la seva manera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada