dimecres, 24 de novembre del 2010

Més rampoines


"Mirar
Les coses no només són com són.
També són com ens les mirem.
I no és cap atac d'optimisme; ni tan sols és optimisme. És la constatació d'un fet. És molt important saber veure, veure-hi clar i tocar de peus a terra. Però així d'important és saber mirar amb un prisma que deixi espai per a nosaltres mateixos en la nostra vida. Les coses no només són com són, també són com som!
Primer veure, després mirar. Finalment, meravellar-se. Quan no en som capaços, és que alguna cosa no funciona.
Està bé, haurem de canviar.

Haurem d'aprendre a establir prioritats, a deixar-nos portar pel corrent quan calgui; a nedar amb força, quan calgui. Haurem d'aprendre a buscar la veritat, la nostra veritat que és única, irrepetible i, és clar, canviant. Haurem d'aprendre a ser, sense més, i no limitar-nos a existir com bonament podem. No. Ens haurem de rebel·lar contra nosaltres mateixos i la nostra por de ser lliures. Haurem d'aprendre a dir no. No! No! No!
Però sobretot, sí, per damunt de tota la resta, haurem d'aprendre a mirar (nos) amb dolcesa, i assumir que el que volem és relatiu, que el futur és relatiu, que estem subjectes al canvi universal.
I punt."


1 comentari:

xocolata amarga ha dit...

Quan no m'agrada utilitzar la primera persona del singular, faig servir la primera del plural. Mera qüestió gramatical.