Mentre el món s'atura

Ara el món s'ha parat. No passen cotxes i tothom mira una pantalla verda com a posseïts. Menys els pares, que canten, els altres miren la tele però jo ara vull escriure una mica, perquè demà marxo i s'ha d'escriure de tant en tant, saps? Escriure aquelles coses que no sé escriure. "No ho sé escriure". Perquè últimament no tinc temps o estic ocupada vivint, bevent el temps que va i ve, els dies, saps? Els dies, que passen tant si ho vols com si no. Quina alegria. Jo què sé, la vida en general, tot tan relatiu, els matins, les tardes, així en plural, perquè són de sol i de pell i ara és com que em fa una mica de vergonya escriure aquí, però ho vull fer perquè seria una llàstima que tants mesos escrivint de tant en tant i ara no, si total normalment ja s'entén poc, encara que hi hagi paraules clau i l'Alba sempre aquí perquè té pistes i avantatge. És molt maca, ella, sí, quina sort, també, i no he tingut ni la decència d'escriure aquí pel seu aniversari. Però sap que l'estimo. I paaaaassen els dies poc a poc com una carícia en una esquena nua, poc a pooooooc el temps no s'escapa amb mala llet sinó que ens toca amb tendresa, que és el que hauria de fer sempre, que és el que hauríem de fer sempre tots plegats, tocar-nos més els uns als altres i amb més tendresa.

No fa fred al carrer.
O sí.
Les coses van lentes.
O no.

Les coses a vegades van exactament com han d'anar, o jo què sé, tampoc vull jutjar això tan universal que són "les coses". Les coses: una barra de pa, un ukelele. Es veu que ara està jugant el Barça i m'interessa entre poc i gens. Espero que ningú s'ofengui. En canvi, em fa gràcia que el Liceu em digui al twitter que és l'aniversari del tal Leo Bucci; escolto Nabucco i segueixo mirant els lliris com si fumés orenga però sense fumar res de res. Em retrato jo sola escrivint aquestes coses, ja ho sé. Escriure, parlar, buidar, callar, tots els verbs se'm presenten en un mateix escenari: allà on es passen bé els matins. Mentre el món s'atura per coses que m'interessen molt relativament, jo repasso aquestes coses i vés, em sembla que s'han d'escriure perquè en dies com avui fem caure l'heteropatriarcat barcelonista i només som, i punt, nosaltres i la primavera, i la resta que giri, que jo què sé, que passen els dies, saps? Buf.