La llum ha marxat de Barcelona i ja no es veu el cel, només aparadors i les estrelletes dels cotxes i els semàfors. Els arbres, encara nus, esgarrapen aquesta mena de blau-grisós del cel que ja no coneix el sol, i un estel tímid, l'únic que s'atreveix a treure el nas (i que de fet deu ser Venus, i no un estel), saluda la gavina immensa que ara passa per sobre de la facultat. Una petita pau em ve a trobar quan rebo un petó per correu electrònic.
A vegades, miri on miri, l'absència és només presència disfressada. Tu, tot, aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada