La unitat que sóc té uns gustos més o menys vulgars i unes creences si fa no fa corrents. La unitat que sóc calla si no té les paraules exactes i marxa del món quan una conversa se li allarga. La unitat que sóc em coneix des que vaig néixer i encara que ha anat canviant de forma sí que és veritat que he sabut sempre tenir-la vigilada. Moltes vegades me l'he trobada jugant a ser dualitat o trinitat i es mira les mans com si no fossin seves, com si no fossin meves, i es mira els altres com si fossin les mans que li falten però mai funciona.
Hola, sóc la primera persona. La primera de totes. Amén.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada