He vingut aquí buscant el record d'algun vint-i-sis d'agost i m'ha sorprès fins a quin punt aquesta data segueix sent un secret només intuïble entre jo i jo. Esperava una guia que m'ajudés a viure'm, ara que els malsons sembla que tornen, i no hi era. Cap any he deixat de pensar-hi, però, i tots els vint-i-sisos d'agost em deien "ets una campiona, estàs construint la fragilitat adequada" i tornava per un moment aquell verd i aquell silenci i el procés que en va seguir. La manera com vaig néixer, ara ha fet cinc anys.
Aquest any ha estat només una mica diferent, però, perquè sóc més a prop que mai del no-part, del ventre obert per no res, i em sento albat i em sé covarda i em veig indigna del florir que aquests anys m'han anat duent. Vull mantenir la promesa però l'enemic és fort. I no he pogut celebrar el vint-i-sis d'agost perquè he tocat la temptació amb l'ombra dels dits al migdia. Plena de mal, deslliurada de gràcia, he entès que finalment se'm revela l'esgarrapada de la dualitat que saben els segles.
No hi ha més úter que el meu per guarir aquesta desfeta. No hi ha una entranya sinó la meva per sanar la sang amb sang.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada