Porto setmanes senceres dedicant-me als rituals de pas i he escrit poquíssim tot i que em neixen paraules per tot arreu. Em neixen paraules com molsa i líquens de l'aire pur: paraules, flors d'hivern que neixen com poden però neixen i només el fet que ho facin és una paradoxa sencera de les estacions mortes i la vida i les deesses gregues segrestades als inferns. Qui no vulgui pols que no es faci deessa grega. Per què no he escrit, doncs? Perquè com condenses tot això si de les teves palpentes en sorgeixen universos insospitats i el moviment més petit i natural desplega lluïssors d'or i ombres violetes que feia anys que no se succeïen així. I, en tot cas, mai ho havia viscut així. La meva serenitat guanyada tots els vint-i-sisos d'agost m'ancora al centre, a la terra, al greu. Jo ja vivia així però mai ho havia viscut així. Porto ben bé mig any culminant aquest procés i he passat per dos oceans i pel desert i pel moment de trencar els miralls i veure-hi. Un gran amic, no fa gaire, en la conversa obligada, va preguntar-me "però tot això ho vius amb agraïment?" Sí, és clar, tot això ho visc sobretot amb agraïment, i cada dia em sé la persona més afortunada de la terra per aquesta simfonia de belleses salvadores que és la meva rutina, i per la sensació física dels lligams que m'uneixen amb les perones que m'estimo. Els lligams són una cosa física, sí, i els sento brotar des del ventre normalment allargassant-me la pell imaginària de l'ànima que es trena en un color determinat i una textura (la mateixa pell que ha après a tornar al seu lloc després de tant temps estenent-se per salvar l'espai de dimensions senceres). És amor però va més enllà de l'amor. I sóc jo però va més enllà de mi: em transcendeix.
No sé com aniran les coses a partir d'ara, però espero poder allargar alguns anys aquesta sensació lluent. I si tot es compliqués, o si en un moment donat alguna cosa partís de debò la meva-nostra vida jo tindré aquest tresor sense mesura, l'ara i aquí d'avui que és un sí sense reserves, que és la plenitud com no me l'esperava i, tanmateix, gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada