Xocolata amarga

Sec en en una casa nova, on encara no he segut mai a escriure. No és extraordinari? Sec en una casa nova on mai abans havia segut a mirar co...

  Finalment arriben les vacances i, com pràcticament cada any, et poses malalta. El clàssic virus estomacal, el típic mal d’ossos que ja veu...

És onze d'agost i porto tres dies obrint els ulls sense despertador, puntualment, a les deu del matí. Com un petit rellotge aburgesat qu...

 “Ah, un màster d’elit? No ho entenc, és perquè és molt bo?” I jo contesto que és molt bo però que no és un màster d’elit sinó de Lied, fonè...

 A força de negligir les crides, arriben a extingir-se? A vegades sí, oi? Quan la gana fa forat, en l'última mitja hora de classe, i és ...

És, doncs, per l'amor que ens creixen roses als dits i se'ns revelen els misteris Martí i Pol Salms em vessen de dintre, una acció d...

No sé si va ser el llegir, el que em va fer perdre l'escriure. Jo diria que va ser més aviat el treballar. Treballar està prou bé però t...