Sinatra i els llums de Nadal

Doncs bé, ja falta només un mes per Nadal, i és hora, ha dit algú, d'encendre els llums de colors per tooot Barcelona. Però són més llums que colors... i són més que llums de colors. Avui, passejant per la ciutat comtal durant ben bé dues hores, he estat pensant sobre la qüestió de les llums, i com resulta que en molts de nosaltres encenen alguna cosa amagada.

Es resumeix en una única frase, d'una cançó molt coneguda, allà on diu "I want to be a part of it". Són quatre acords; l'últim, just després de dir "it", és aquell abisme dissonant des d'on tot és possible. "New York, New York", -diu ell- brutal, es clou brillantment, brilla tot, els instruments, les llums d'una ciutat; brillen les persones, alguna cosa màgica ha començat i tots volem ferventment formar-ne part, ser-ne una part. Allà on ens portin els peus, portar-hi la màgia; damunt nostre, com dintre nostre, llums de Nadal que capgiren el caràcter dels carrers.

I és això: volem un món on les coses s'arreglin, un món on el fred a les galtes es desfaci amb bufandes i abraçades, i on la foscor de les nits d'hivern floreixi de brillantors i llumetes. Volem el contrast, volem reivindicar la calidesa, i caminar per escenaris que ens facin alegres. Per escenaris que facin sonar vent-metall i platerets, per escenaris que ens facin més guapos i més lliures. Més lliures! Amb la il·lusió, per uns moments, del futur que s'acosta, amb la il·lusió que tot va bé. Perdoneu-me per fer un retrat agredolç d'una qüestió amb una innocència tan evident i exquisida. Jo també participo d'aquest bonic encantament col·lectiu, i ja m'agrada. Així que dolçament somriurem sota la bufanda, mirant la ciutat amb ulls més amorosos, i pensant que vinga va, que arriba Nadal: oblidem els nostres límits, oblidem la por ferotge, oblidem la frontera fràgil entre la tendresa i la tristesa. I tan pobres com som, deixem florir les nits de llum i contemplem-les.

Les nits poden ser potser fredes, potser plenes de pena, però com a mínim... seran boniques.