Els detalls

Dic "els detalls" perquè allò de les "petites coses" ja està molt vist, i a sobre ressona en la veu del Serrat (que no està malament; però que ara no vaig per aquí) Dic "els detalls" perquè són la gran diferència, sí, perquè poden acabar esdevenint Grans Coses, les coses grans, que diguéssim, hehe. Si t'hi pares a pensar és tan obvi! Els detalls són l'acabat, la diferència entre un producte i un bon producte. La diferència entre un dia i un bon dia, entre una vida i una bona vida. Detalls curiosos, detalls bonics; detalls, en definitiva, terriblement significatius. Detallets, petites coses; com que tots diem "aaaah, cigüeña!" amb molta motivació quan cantem Circle of life (sigui on sigui, i davant de qui sigui). No he estat mai una nena Disney; això és una mica difícil de confessar. Bah, bah, bah.

Minúcies com flors delicades (que llegia ahir una cosa com ara que la grandesa veritable no es manifesta en la tempesta sinó en la bellesa reveladora de cada flor), com l'enèsima lluerna del cel que ens costa de percebre i a qui, evidentment, li és absolutament indiferent la nostra existència. Però existim. Quina gran sort. Quin detall més remarcable i quina cosa tan ínfima. La durada esquifida d'un segon, o d'un any, perdut en l'espiral colossal del temps. I enmig de tot això, sí, nosaltres; nosaltres i els nostres detalls. Com les complicitats diminutes que es deixen entreveure en una espurna d'humor sorneguer als ulls d'algú que coneixem bé. Com la conversa sorprenent en un pàrquing -totes tres bastant perjudicades, les d'aquesta conversa- a vés a saber quina hora, sobre les coses importants de veritat, sobre la sort de saber què es vol, sobre el preu que estem disposats a pagar per ser. O com les mirades verdes d'una dona increïble, carregada d'anys i de saviesa, que em recorda les matriarques poderoses dels clans de la terra o de l'aigua; els seus ulls plens de lucidesa en parlar de qualsevol cosa, del que sigui, quan el fons de les veus només canta d'amor. No és meravellós? Moments menuts que ens engrandeixen. Ho és, és magnífic, és màgic. Diria que aquesta és la màgia que la gent sempre busca, la lluentor definitiva en les coses: una manera de mirar, de veure-hi, atenta als detalls que fan de la vida una obra d'art.