Aquest febrer tan nostre

(música, sisplau)

És febrer, per fi, nedem en un febrer que fa olor de febrer i amb això n'hi ha prou. S'ha acabat l'espera que frisa, que prepara, l'espera que va conduint totes les converses a un tema únic. Amics, això és el febrer i passa tan poc a poc i amb tanta pressa... Ve Carnaval, arriba el Carnaval i no vull pensar en res més. Sabeu aquella cara de llum i misteri que fan els nens des de mitjans desembre només de pensar que cal fer la carta als reis? Doncs igual però per sempre, igual només de saber que cada any el febrer vindrà així de vestit de colors, prometent mostrar-nos una Vilanova ben nostra, ben de naltros, la dels carrers enganxifosos i plens de gent i d'alegria.

Porto dues setmanes així, des que un sensor inconscient va engegar l'equip de música dins el meu cap. Ara passo els dies i les nits senceres sentint el Turuta i l'Amparito, la Celia Cruz, la Cindy Lauper i les Spice Girls. No hi ha res a fer, sembla la ràdio del Carnaval o una versió íntima del recopilatori de l'Ainhoa. Això és l'explicació d'una espera, l'espera del moment en què el febrer finalment ens donarà tot allò que prometia. Quina sort haver nascut aquí, quina sort viure aquí i viure això i viure-ho així. He de dir que a mi sí que m'agrada sacralitzar les coses. No vull dir que s'hagi de perdre de vista la realitat pura i dura, però que consti, tenim dret a construir pedestals si volem. Tenim dret a viure les coses i viure-les com grans coses. I això ho puc dir si parlo del Carnaval de Vilanova i la Geltrú amb la gent de Vilanova i la Geltrú. Als altres us ho intento justificar i veig que sobretot em capteu la passió en parlar-ne, més que no pas l'explicació de l'acte aquell o l'acte altre. Però ja m'està bé així, perquè aquesta passió, potser fora de mida però indubtablement genuïna, absolutament legítima i justificada, és l'essència del Carnaval.

Bé, paro d'escriure perquè m'adono que m'estic anticipant. Però per si algú encara no ho té clar, vilanovins, ja podem deixar de dir que "ve el Carnaval", perquè aquest febrer tan nostre ja s'acaba... i ja és carnaval.