S'ha de ballar

S'ha de ballar! No hi ha cap altra manera de treure fora l'alegria quan es desborda. Balleu ara mateix o acabareu així d'engatats d'energia, tant que no podreu parar de riure i cantar per dintre, tant que al final ballareu pel carrer, pel passadís de casa, per la universitat, ballareu mentre aneu en bicicleta i mentre esmorzeu morts de son. Tant que imaginareu escenes en què tothom que espera un tren a Sants comença a portar una mateixa pulsació amb el peu i deixen els àifons i els llibres i les musaranyes i comencen a ballar al so d'una música que cadascú sent al seu cap i prou, i ballen i ja no es preocupen del temps ni de la bateria dels ài-elquesigui. Deuen ser les endorfines, l'adrenalina, la dopamina, aquest munt de substàncies que sonen a droga o a cosa dolça, que ens inunden el cervell i som presos d'una onada de felicitat despreocupada, una onada tan grossa i incontenible que sacseja tots els membres i ballem, ballem.

M'encanta aquell "shall we dance" tan autèntic que tenen els anglesos. I mira que n'arriba a ser de british i amazing. Doncs sí, we dance, ballem, ballem com sigui, de La Casa Azul a les danses de Vilanova, passant per tooooota la resta. Balleu com ballaven els nostres pares de joves. O com ballaven els nostres avis de joves. O com ballaran els nostres fills de joves. Balleu fent el boig com si no us mirés ningú, balleu fent el sexi com si us mirés tothom, balleu en rotllana o en parelles ordenades (el pasdoble que és molt fàcil, o el fox que tot és agafar-li el truc; la qüestió és dur l'esquena dreta i mirar endavant), balleu sardanes o la Macarena, balleu estil salsa o estil flamenco, estil swing o estil perreo. Balleu la bossanova i el reggae, la rumba i el rock. Balleu sols davant del mirall, o balleu acompanyats, ja sigui d'amics, d'enamorats o de desconeguts, balleu amb gent que teniu al facebook però que mai sabeu si saludar, balleu amb el primer que passi, balleu amb qui us ho demani i amb qui no us ho demani, i convenceu per ballar tots aquells que diuen que no tenen gràcia per moure's. Perquè encara que fos veritat, això no és gens important. La vida ballada és més vida, per alguna cosa diuen allò de "que me quiten lo bailao". Així doncs, ens veiem ballant diumenge a la tarda i tots els altres dies, ballant més bé o més malament, que qui no balla no mama, i ballant la gent s'entén.