Cada dia neixen nens. Tots són bonics i petits i dignes de ser estimats, tots són una promesa, una inversió, un misteri que poc a poc anirà satisfent la curiositat amorosa dels pares, com serà de gran? Ho sabrem fer bé? En qui es convertirà amb el pas dels anys? aquests que ara se'l miren embadalits. Cada dia neixen nens. Als hospitals i als carrers, al món en general, i això sol ja és una raó per poder dir "avui és un dia bonic, avui és un dia afortunat, avui ha nascut una persona nova". Tots vam néixer en un dia molt bonic, i ho dic sabent que és una mica mundo-colorido anar predicant aquestes coses. Vist així, tots els dies són objectivament bonics. Però és veritat.
Ara que tinc vint anys no vull fer cap valoració de res. Em sembla que ja faig prou valoracions de tot en dies aleatoris com, no ho sé, el catorze de febrer per exemple i ja m'he permès la gracieta del títol per recordar la "valoració" que en feia el Serrat, dels seus primers vint anys, amb aquella empenta. No, jo només volia recordar un dia de fa una mica més de vint anys, dilluns de carnaval com és avui. Suposo que els vilanovins devien cantar pels carrers, també, amb els brams aquests de gent cansada i feliç. Suposo que les sabates se'ls enganxaven a terra i el confetti feia remolins a la plaça de la vila. Suposo que en molts parcs i balcons hi havia una mimosa florida, esperant algú que endinsés les mans en la seva suavitat flonja i olorosa. I a casa potser ja havien posat en un gerro les primeres flors del Cau, potser un ram de jacints blancs perfumant tota la casa, o potser tres narcisos minúsculs amb aquell aroma dolç tan penetrant. Potser a les onze del matí feia una mica de sol daurat que entrava per totes les finestres, potser l'hivern floria a mig febrer encara fred però ja lluminós, anunciant la primavera. Potser algú somreia, potser algú plorava, potser algú moria i algú altre feia l'amor.
Només volia fer memòria d'un dia, un dia bonic com tots els dies que neixen criatures, ara que torna a ser dilluns de carnaval, i també és un dia bonic i deuen haver nascut nens i nenes i somriures i flors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada