Trenc d'alba. Això, per si no ho sabies, és el significat del primer vers del càntic. Per casualitat m'arriba a les orelles la gravació on cantem tu i jo com si fóssim una sola veu (i no t'ho creuràs però m'hi he de fixar per distingir qui és qui). No és una cançó qualsevol, no, diria que és de les que han acabat sent cançons nostres. I a més aquesta lletra de vida i aquesta música d'energia, tot plegat sense estripar res, però té empenta. Morning has broken like the first morning. Parla de coses més grandioses que nosaltres, que es manifesten a la nostra vida com un do.
"Càntic" és una paraula que m'agrada. Parla de cants poderosos, de paraules que mouen i música que les fa arribar a tots els cors. M'agraden els nostres càntics que ens mostren el poder amagat que tenim quan cantem alhora. Quan la sang se'ns compassa, sona una guitarra i jo sóc tota gratitud. T'estimo, t'estimo, t'estimo. Perdona'm l'exhibició pública d'adoració, però de fet ja tenim tothom prou acostumat. Praise for the singing, praise for the morning, praise for them springing fresh from the world. T'ho diria amb mil càntics. Cel d'abril, mar d'espigues, primera claror de tots els dies. Alba vermella i blanca i blava i verda i daurada. M'és igual tota la resta, conec la bellesa dels teus colors i saps que sovint aquesta bellesa és la meva causa. Des de la meva teoria del mirall, cuidar-te és el més natural del món. Fas que la meva veu soni millor, hehe, això ho mereix tot, ho donaria tot per aquesta sort. A algú que reflexiona tant al voltant del "jo", no se li pot fer regal més preuat que un "nosaltres" com aquest.
1 comentari:
I jo. Gràcies. I sóc escueta perquè em fa vergonya, i perquè tu ja ho has dit tot millor... i perquè, al cap i a la fi, no cal dir res.
Publica un comentari a l'entrada