Els mars que ens separen

Tens quatre duros del primer sou i ja et sents molt més lliure, més gran i més... això, més alliberat, de poder anar amunt i avall, mira, a Menorca, al Marroc, a l'altra banda de l'Atlàntic. Que mira, no depenc de tu ni de ningú, tra-la-rà; una motxilla, intuïció lingüística per inventar-se l'anglès o whatever, i bàsicament seria això. Ja ho veuen, el preu de la llibertat és l'allunyament, fer els lligams no menys estrets però sí més amples, com flexibles, com de goma, com de tu en Londres y yo en California. Aquí hi ha una altra mena de llibertat i clar que tothom s'enyora, però a alguns els enyores menys que a un altre. No vull resultar cruel, no ho voldria. A vegades perdo els nervis, això és tot. I no vull parlar de les coses de dos perquè són això, coses de dos. No d'aquests dos, vaja; i tampoc vull parlar de les coses de tres, que m'enfado i ja n'he parlat prou. No en vull parlar més que per deixar anar la pinzellada dels meus quinze anys retrobats, què hi farem, callo que em poso així mig blava i mig trista.

És més fàcil parlar de nosaltres dues, del que hem fet sempre, de les alegries de sempre i de les rabietes de sempre, que són aquestes de què tu ara estàs lluny, senyoreta gratacels, i ni recordes la tirania del rellotge. Tot l'amor del món necessita, tanmateix, oblidar a vegades la tirania del rellotge. Has posat un mar entre nosaltres, no et fa impressió? Ja sé que en el fons és el mateix, que no puc venir si em necessites (i no em necessites, és clar) i això no té res a veure amb els mars que hi hagi entre nosaltres. Sé que tampoc em podries venir a buscar a Hongria a peu si fossis aquí, però m'embafa la idea del mar tan gros que ens separa. Les coses es posen serioses quan t'estimes a través del mar i de la terra, quan t'estimes amb lligams de goma, quan saps del cert que tot plegat es tornarà a estrènyer sense cap esforç. Tornarem, tots plegats, però d'això ja en parlarem, ho deixo a deure. Ara toca marxar confonent els dies, de matinada, amb el regust de l'espígol, a posar mar i terra entre tots. Prometo escriure't. Les cartes són més profundes quan travessen terra i mars.