Klimt

Em fas pensar en Klimt. Em fas pensar en moltes coses, però també em fas pensar en Klimt perquè a vegades pararia el temps per posar títol a una llesca concreta de segon: El petó. O bé: l'abraçada. I perquè l'amor és de tots colors, en una mena de collage sempre bell encara que difícil d'entendre, però sobretot és llum quan no sé si el cor que estic notant bategar és el teu o és el meu. I perquè encara que em diguis que en una foto no es pot veure el color daurat, jo estic segura que, com en una dauraditat absoluta, tota la calidesa del món dorm en l'espai que no existeix (en la no-existència de l'espai, de fet) entre la teva galta i la meva galta.