Sonava el vinil dels grans èxits de Peter, Paul and Mary i jo m'emocionava amb totes les cançons que sé de memòria i les que, sense recordar-les, també me les trobo dintre.
Uf. Hi ha un idealisme preciós que cada dia queda una mica més lluny. Miro al voltant i em cau la cara de vergonya. Penso que el món és un llimoner very pretty, and the lemon flower it's sweet, but the fruit of the poor lemon is impossible to eat. Quina pena.
He estat parlant amb gent gran aquests dies i m'he adonat que la majoria s'horroritzen i es commouen molt més que no pas nosaltres. Sembla com si el record llunyà de la guerra o la postguerra i la fam els obrissin a una comprensió de la realitat més clara, més... no ho sé. Menys d'acer, menys impersonal. Nosaltres també ens horroritzem, però no és el mateix. He vist una àvia plorant per la pobra gent que no coneix de res ofegant-se al nostre mar. Un plor senzill, sense escarafalls, lliure de la deshumanització que ens serveixen les notícies. Ja sé que plorar no arregla el món. Però si no sentim la desgràcia de l'altre, que algú m'expliqui exactament què és la civilització. La informació ve a raig, ve rigorosa i objectiva i asèptica: ens va erosionant el mecanisme de la compassió. Una senyora em deia "jo tinc tres llits buits, a casa. Que hi vingui una família d'aquestes que fugen!".
És igual, jo tampoc hi entenc d'aquest tema. Només dic que aquesta pena fonda dels avis ens va entrant a dins (com ha de ser) i no sé què en podrem fer. Potser l'amor de cada dia no serà suficient per viure amb aquest pes. Som molts els que anem fent la nostra vida i procurem re-aprendre a sentir l'horror tal com és, i intentem seguir apreciant el regal que és la pròpia vida com bonament podem malgrat aquest horror. És un regal que vessa de dolçor, haver nascut ara i aquí. I cal aprofitar-lo, és clar, i viure l'alegria que ens ha estat donada sense haver-la merescuda més que ningú altre. Però jo diria que és millor mossegar, ni que sigui una mica, l'amargor de la pena que compartim amb aquells altres. Com a mínim això.
(O això)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada