Vint-i-set segons

Ni mig minut, res,
t'ho prometo;
vint-i-set segons comptats
trigo en fer-me la maleta.
Cada matí ens falten vint-i-set segons de son
i, ja desperts, tanquem sempre els ulls vint-i-set segons més
(són els que triguem a recordar quin dia és).
Per vint-i-set segons tots hem perdut trens
que hem vist marxar de l'estació mentre corríem.
Als bons llibres dius "va,
acabo la pàgina". Però quan l'has acabada
sempre llegeixes una mica més
-res, ni mig minut-.
Són els que manquen a les cançons dels Beatles que són massa curtes,
i potser els trobarem a faltar quan ens morim:
"ah, aquells vint-i-set segons que hagués pogut respirar,
que hagués pogut estimar..!"
Per morir-se amb vint-i-set segons n'hi ha prou,
potser menys i tot.
Quan es tanca la porta sempre penso
que si hagués tingut vint-i-set segons més
potser m'hauria assossegat,
potser no em caldria tornar enrere
a comptar-te les pigues.