Un parell de circumstàncies fan que haguem de canviar d'hàbitat uns dies. De cop i volta, ens trobem malofegant rialles passada mitja nit, en la foscor de l'habitació plena dels nostres intents de fer silenci. Demà hi ha escola però no aconseguim callar, com quan érem petits i anàvem de colònies amb els amics. Tots tres tenim un sentit de l'humor comú que fa que a vegades pensem les mateixes bromes i que ens cargolem de riure amb les dels altres. És molt divertit i no podem parar, quan sembla que va de baixada algú hi afegeix un parell de paraules amb la boca petita i sant tornem-hi. Em fan mal les costelles d'aquest riure entretallat i quan paro un moment m'adono que aquest és un moment preciós que podré recordar sempre. Un moment de felicitat veritable al lloc adequat amb les persones adequades. Les persones del món a qui més dec, les que em van fer un favor més gran existint i les que comparteixen més coses amb mi: casa, pares, forma dels dits dels peus, records i records i més records aquí i allà. Naixent, em van canviar la vida. I això és molt fort. Quan ells eren petits ja ho trobava molt fort i ho segueixo trobant molt fort. De tant en tant recordo coses de la meva infantesa i em fa una mica de pena aquella nena que pensava coses estranyes. Però tenia una gran sort, dues grans sorts. A vegades còmplices, a vegades companys de jocs, sempre aliats quan anaven mal dades.
Hi ha coses dolcíssimes que vivim avui que sabem que passaran. Emocions que ara vivim d'una manera i és possible que el temps faci canviar de color, coses per a les quals sembla que un bon dia ets massa adult o massa vell... Hi ha persones que aniran esdevenint cada vegada més importants i altres que perdran protagonisme. I es pot estar menys enamorat o ser menys amic amb el temps, però no es pot ser menys germà. Això és per sempre de verdad de la buena, inevitablement i passi absolutament el que passi. Sembla molt estúpid però tenir aquesta certesa em fa molt i molt feliç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada