Diumenge. Diumenge en un terrat fet de vent. És aire de vent de tots cantons que es barreja per tenir-nos enlaire, tramuntana i llebeig i llevant. Un solecito bueno però que hi ha tant vent que dedins jo sé que ja som a Rússia i que toca jugar fort perquè el diumenge s'allargassa entre terrats i tothom vol i dol, ooohooooooh ooooooooh ooooh!
És només una petita intuïció de les fugides que van gestant-se i tant de bo no, tant de bo, tot i que sempre arriba un abisme on jo, jo primera persona, ja no hi puc fer res de res, que a vegades fa una rasca insuperable i el sol es pon entre les flors i cómo voy a continuar i sense poder-ho evitar agafes el camí més llarg per tornar a casa mentre a les orelles et deixes adoctrinar per les cançons que no avisaven que no mentien i per la resta de fills de puta que fan discos massa grocs o massa sincers o massa crus o massa veritat.
Ooohooooooh ooooooooh ooooh!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada