Demà, saps? Sigui quin sigui el dia que arribarà finalment demà. Però quan aquest dia arribi, tot serà tan diferent! Mires el cel quan ho dius, no sé si te n'adones. Miro amunt perquè allà és on veig aquest demà de flors vermelles i sol. I penso que demà seré allò que vulgui ser, perquè la llibertat em farà arrugues al final dels ulls i als costats de la boca, perquè demà podré ser feliç, podré ser jo d'una vegada per totes.
I sí
però no.
Perquè avui ja és demà d'un altre dia, i demà serà l'avui d'un altre temps. I, mentrestant, no sabria dir si sóc això o allò altre. Però que sóc, això per sort o per desgràcia és una evidència, al marge d'avui i del demà que potser demà arribarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada