Aigües

Torno de vacances amb aquest setembre que com cada setembre és estrany i lent de processar. Sembla impossible que cada any m'agafi per sorpresa, però sí, perquè els dies són daurats i postagostals i de cop i volta tot és gris i ja no se't veu la pell morena i vas a la platja i et mors de fred. Hi vaig anar dimarts, a la platja, tossuda que feia sol i volia mantenir el coloret; a dos quarts d'onze maldava per plantar el pareo amb la ventada que feia i m'hi vaig estirar com vaig poder. Sí que feia sol però l'aire m'escombrava, aerodinàmica com estava jo plana a terra, i la sorra era freda i cada trosset de pell era una mica una lluita de pèls de punta. Notava la llum del matí al clatell i la seva insuficència manifesta, però el so plaent del mar i la meva obstinació em tenien allà, tossudament no-alçada i nua pel sol esclarissat del setembre. Quin sentit té negar el final de l'estiu un cop entrada la tardor? Al final em vaig vestir i vaig anar a collir petxines. No podia evitar la sensació que són ossos petits de l'esquelet esbocinat del mar, però les trobava belles així i tot i m'emocionava quan en trobava una amb forat (per unes manualitats que no sé si arribaré a fer mai) i quan vaig arribar al final de la platja em feien mal les cervicals de tant mirar avall.

 Avui mentre cantava m'imaginava envoltada de blavor amb un cos d'aigua dins l'aigua, de límits desdibuixats. El meu paladar era el barret d'una medusa translúcida i flonja que estenia els tentacles per tot arreu de mi i em premia el ventre -si és que tenia ventre- des de dins. En respirar notava el seu tacte, llefiscós en el millor sentit, només un punt més sòlid que l'aigua, i quan atacava la nota sentia l'impacte lleu però inequívoc d'una gota que es deixa caure. I he pensat que ho escriuria perquè era bonic i gustós i no hi havia patiment i estava cantant molt bé. Em sentia bé, em sentia ser el mar i em sentia ser i prou. No sé què té el mar que sempre hi és i quan és absent és tan present en la seva absència. Com tantes altres coses, suposo, coses que poden ser com el mar. Tot és sempre barreja d'aigües i sols i freds.