Quina llàstima, que siguem tan obtusos i barroers i estúpids i ignorants. Ai, si no fos així! Que perfecte seria saber quan un espai és buit i prou i saber de què és buit i de què es pot omplir, i com n'és d'absurd buscar la sortida si no es pot sortir cap a enlloc. Però això només seria si no fóssim tan obtusos i barroers i estúpids i ignorants. Encara que, és clar, no deixa de tenir encant una petitesa tan tendra.
dimarts, 20 de setembre del 2011
"La porta d'espais sense parets ni límits"
"Busquem respostes, busquem claus, busquem i busquem a vegades sense saber què. I sí, sabem que la importància es troba més en el buscar que no pas en el trobar. Ens entretenim a les ombres de coses òbvies, que no sabem veure en la nostra ceguesa. Què hi hem de fer? La vida és així. Les persones som així: un cúmul de voluntats lligades, de desitjos, d'impulsos. Que busquem i busquem la clau per a portes sense pany, i busquem i busquem la porta d'espais sense parets ni límits."
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada