dimarts, 20 de setembre del 2011

"La porta d'espais sense parets ni límits"

"Busquem respostes, busquem claus, busquem i busquem a vegades sense saber què. I sí, sabem que la importància es troba més en el buscar que no pas en el trobar. Ens entretenim a les ombres de coses òbvies, que no sabem veure en la nostra ceguesa. Què hi hem de fer? La vida és així. Les persones som així: un cúmul de voluntats lligades, de desitjos, d'impulsos. Que busquem i busquem la clau per a portes sense pany, i busquem i busquem la porta d'espais sense parets ni límits."

Quina llàstima, que siguem tan obtusos i barroers i estúpids i ignorants. Ai, si no fos així! Que perfecte seria saber quan un espai és buit i prou i saber de què és buit i de què es pot omplir, i com n'és d'absurd buscar la sortida si no es pot sortir cap a enlloc. Però això només seria si no fóssim tan obtusos i barroers i estúpids i ignorants. Encara que, és clar, no deixa de tenir encant una petitesa tan tendra.