"Pressa: acció de fer les coses atropelladament, sense esmerçar-hi el temps necessari."
Doncs jo no m'ho crec. No crec que la pressa sigui una acció sinó una percepció. O, en tot cas (i entenent que segurament no tinc raó si desafio l'enciclopèdia catalana) la meva pressa, singularment meva, és aquesta llumeta intermitent en el meu cervell que em recorda que hi ha tantes coses per fer, que no em puc adormir, que Cronos m'espera. El tinc aquí davant mirant-me, i aquesta meva pressa, tan criticada, tan odiada i verinosa és l'única cosa que em salva, a cada moment de ser devorada. Cronos amenaça, Cronos menysprea i esclata en grans riallades quan em veu, corrent davant seu amb la meva pressa. Cronos és un Goliat invencible i jo un pobre pastor.
Però per ara, jo mano pel petit lapsus de temps que em pertany, a mi i no a ell. I tenir massa pressa és perillós, però és legítim. I qui digui el contrari, que es concentri per notar a la pell del clatell l'esguard del gegant. Jo ho he fet, i m'he girat per dir-li que no em fa por. I després, he agafat la meva pressa i he continuat corrent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada