Els Stabat Mater d'Scarlatti (Domenico, no Alessandro) fan sensació de xocolata calenta i pomes al forn, vespres vora el foc (encara que això ja no s'estili), mantes càlides, caldo de verdures i galets de Nadal. Per favor, que la música m'emboliqui de la tardor més serena. Per favor, que m'esborri els pensaments. Per favor, que per una vegada no hi hagi preguntes. Que s'escalfi tant fred, que no es just pensar en totes les possiblitats estruncades. Que només seria just, com a màxim molt extrem, el silenci.
http://open.spotify.com/track/7wuwe855LH67NJXbdWHaQd
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada