Admirats

Admirats, adorats, artistes de culte. Grans, molt grans, que ens han regalat obres clau per a la literatura universal, que ajuden dia a dia a la formació de joves que poc a poc van esdevenint millors, més cults, més crítics. Gràcies a qui? A aquests mestres atemporals. Mirats de lluny, són només éssers extraordinàris que han posseït el món. Mirats de ben a prop, són éssers extraordinàris, però foscos i problemàtics. Pocs han sabut aprendre el curiós art de ser feliç, i han mort joves, sols, o desesperats, o tot plegat. Han naufragat entre passions indòmites amb altres esperits torturats i exquisits. Només de pensar-ho, a nosaltres, ens corromp el desig. Potser perquè per desitjar no és obligatori pagar cap preu. Però ah, admirats, adorats artistes de culte del meu cor i del cor de tants i tants d'altres! Nosaltres, una mica egoistes, però convençuts de ser raonables i racionals, estem contents perquè vosaltres sí que en vau pagar el preu. I ens plantegem opcions que segurament no vau tenir, -i que nosaltres tampoc tindrem!- com l'elecció entre l'eternitat i la felicitat, i bajanades d'aquest estil.