dimecres, 5 d’octubre del 2011

Un adéu

Estimar, estimar sempre més, més, sempre, estimar encara que no tinguem res, estimar en abstracte amb cada gest, amb cada plor i cada silenci. Estimar, que la tristesa té límits però l'amor és infinit.
Tastat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)