En la meva emoció

És una sensació estranya, avui, escoltar aquelles cançons que, en la meva llengua i la meva emoció, algú va escriure anys abans que jo nasqués. Una sensació estranya perquè sembla que sonin als indrets més recòndits del meu ésser. I ningú m'intuïa ni m'esperava per cantar-les amb una veu nova; que la meva veu és tan nova com totes les altres veus que han sonat amb el so de la vida, que han cantat des del principi dels temps en la meva llengua o en la meva emoció.

És una sensació estranya, avui, cantar aquestes cançons que, en la meva llengua i en la meva emoció (sobretot en la meva emoció), escriu la meva mà des de cada bocí del meu ésser. Una sensació estranya perquè sé que molts alens s'han apagat abans de poder cantar-les amb les seves veus antigues (com una veu greu, profunda, pausada que reté la meva memòria candent). I m'agrada pensar que intueixo la seva presència a través del temps, m'agrada pensar que aquesta separació és només relativa. En la meva emoció i en la meva llengua, m'agrada escriure que una veu greu, profunda i harmoniosa, no morirà mai mentre la seva cadència estigui amagada en algun racó de la meva.