D'això del Carnaval, qui n'ha begut en tindrà set tota la vida. El fred, la son, el cansament prenen altres dimensions. Però la música (ai, la música!) ens mou a tots en un cúmul d'alegria i buenrollismo. Tots estem contents, i aquesta escalfor al cos que dura ben bé una setmana... i que encara ens escalfarà una bona temporada. Em sap greu, sóc així; som així! Vilanovins, romàntics empedernits enamorats del Carnaval per autocomplaença (un Carnaval tan dolç, tan dolç, que l'amanim amb vinagre per fer-lo més picant). Que sentim una xaranga en algun lloc, i parem bé l'orella; que intuïm el Turuta i ens brillen els ulls. Que inhalem aquest aire carregat de dolçor i creiem tastar la felicitat embolicada amb papers de colors.
Qui n'ha begut, en tindrà set tota la vida. I qui cregui que només són ganes de festa, s'equivoca perquè, de ganes de festa, n'hi ha moltes, però aquella "alguna cosa més", no m'atreviria jo a definir-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada