Avui, davant meu hi ha un món sencer de possibilitats. El món sencer de possibilitats: totes les possibilitats possibles. És la màgia dels inicis. És la màgia incomparable de l'instant creador, la barreja indefinible d'emoció, decisió i intriga que defineix el primer feix de llum al teatre o la primera nota de la simfonia. No, encara més, és la contenció, tot el que s'amaga en el gest del director que precedeix aquesta nota. Bé, com anava dient, és més aviat indefinible. Però els principis són alguna cosa important. Tot això, per concretar que davant meu es perfila un gran començament, el "clic" que dóna pas al que es veu que d'aquí a molts anys hauré de recordar com el millor temps de la meva vida. De fet, ja fa un temps que crec que la joventut és la riquesa més gran que es pot tenir. I la veritat és que m'alegro que algú m'estiri a menjar-me-la tal com bé. Així doncs, farem d'aquest temps de començament la primera frase d'un llibre, sempre triada curosament, o el primer capítol, difícil de fer, essencial per no avorrir el lector.
Normalment, moltes coses m'animen i moltes altres em desanimen. Podria dir que a base d'extrems vaig construint un peculiar equilibri, però equilibri al cap i a la fi. Però ara mateix, he quedat meravellada perquè, sortint una mica del jo-jo-jo al qual tinc tendència, m'he vist millor del que sóc des dels ulls d'altres persones. Algú m'ha mirat i ha vist la meva vida a les meves pròpies mans. Jo no sabia que hi era. Quan persones que admires et diuen que podràs ser el que vulguis, veus la veritable resplendor de la pròpia sort. Sense mi-mi-jo-jo-ismes. Només falta decidir què és el que vull.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada